Centre Excursionista Puigcastellar
| 
| 
A Catalunya l'associacionisme –i més concretament les associacions i centres excursionistes- són una tradició arrelada des de sempre. A Santa Coloma tenim una de les entitats més importants, tant per número d'associats com per història. El Centre Excursionista Puigcastellar. Aquí en teniu una breu article que, tant de bo, us faci interessar-vos en les seves activitats.
El Centre Excursionista Puigcastellar és una de les entitats més antigues de Santa Coloma de Gramenet. Va ser fundat a finals del 1946 per un grup de joves amics, inquiets per la cultura i amants de la muntanya, procedents de la cooperativa La Colmena. El primer President va ser en Joaquim Varela.
El 1950 amb un gran esforç lloguen al carrer Sant Josep un local, on s'ubicarà la seu de l'entitat fins els nostres dies.
Fruit de l'època, ràpidament la seva dinàmica li dóna una identitat de muntanyisme, i molt especialment, com a reducte a Santa Coloma de la protecció de la cultura catalana.
A partir de les primeres excavacions al poblat iber del Puig Castellar al 1954, la Secció d'Estudis va assumir la vigilància i conservació del jaciment, que es va convertir en una activitat destacada de l'entitat.
El 1982 i després de guanyar un llarg litigi amb la propietària del local, iniciat al 1962, s'aconsegueix la compra de l'edifici, cosa que permet el 1989 l'enderrocament pràcticament total de l'antic edifici i la construcció d'una nova seu.
L'actualitat
El CEP te actualment diverses seccions que recullen un ampli ventall d'inquietuds dels seus 780 socis. No solsament es dediquen a la muntanya i les activitats relacionades, sinó que s'han obert a d'altres.
Secció Muntanya
Aquesta secció; és la principal de l'Entitat dintre de l'àrea esportiva, amb fites destacades com:
· L'expedició a l'Atlas (1969).
· Al Daunagiri (1982).
· La cota 7500 del Cho Oyu (1994)
· El Lenin (2006)
· El Khan Tengri (2007)
Realitza activitats a tots els nivells, des de cursets d'iniciació fins a activitats especialitzades per gent més formada. Abans tenien un secció d'espeleologia que va acabar separant-se del Centre.
Secció de Senderisme
Fan una feina molt important, tot i que més suau que els companys de muntanya. Entre d'altres coses, mantenen el camí GR-92, entre Llinars i Montcada –gairebé 40 km.
Secció cultural
Organitza diverses xerrades i actes de tota mena –cultura en general, lingüística, urbanisme- que moltes vegades complementa amb sortides específiques per introduir els assumptes a tractar. Fa anys incloïa una secció molt viva de fotografia, amb laboratori i tot. Ara encara patrocina un concurs de fotografia –el Pere Alsina- cada dos anys i fa exposicions i audiovisuals.
Secció d'Amics de la Sardana
També anomenada Patronat pro Aplec. Fan sortides i preparen audicions de sardanes i, un cop a l'any, fan un diada de sardanes. Son pràcticament autònoms dins l'entitat, que els hi dona suport administratiu en moltes de les seves actuacions.
Col·lectiu ciutadà
És el grup verd per excel·lència, els anomenats bruixots. Porten la repoblació, el regadiu i la conservació del torrent de les Bruixes, de forma regular, tots el matins dels dissabtes. Per altra banda, vetllen per tot allò que pot atemptar contra la serralada de Marina i el seu entorn.
Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran
Són un dels col·lectius més importants i que més gent mou. Treballen amb molta autonomia i fan xerrades, tallers –de lectura, de la memòria- i activitats diverses.
El CEP col·labora amb altres entitats tant de la seva mateixa mena –com el Centre Excursionista de Badalona- o de caire més cultural -com el Casal del Mestre o L'Heura.
El futur
En paraules del seu President, en Rafael Trias, “els temps han canviat”. Tot i que en aquest moments i des de fa ja uns anys, el CEP és una entitat consolidada i molt viva, cal estudiar la manera de prolongar aquest vigor a mig i llarg termini. Anar a la muntanya ja no és cosa solsament de entitats excursionistes, sinó que és un negoci –qui no fa esport d'aventura?- en mans d'empresa que estan canviant les regles del joc. De com s'adaptin els Centres, dependrà que puguem seguir-ne parlant d'aquí 20 anys com d'una realitat o d'un record.
