Susanna Navarro - Directora de l'Heura
| 
| 
Quan l'any 1989 es va crear el Consorci Per la Normalització Lingüística (C.P.N.L.), Santa Coloma va tenir-hi un paper pioner. Sota el nom de l'Heura, aquí ja feia temps que es treballava per promoure i millorar l'ús de la nostra llengua. Avui, l'actual directora ens en parla una mica d'aquella història, del present i dels plans pel futur.
| -Quins són els orígens de l'Heura? -Fins que va retornar la Generalitat –sobretot els anys de la dictadura- el català s'ensenyava de manera molt dispersa. S'ensenyava a algunes biblioteques, hi havia entitats com Òmnium Cultural que treballaven molt, voluntaris de tota mena, però faltava un esforç de coordinació. A finals dels anys setanta, Salvador Cabré va començar una feina pionera donant classes. Va fer una crida a través de la ràdio municipal, demanant voluntaris. Això va ser l'arrel directa del que ara és l'Heura. A principis dels anys vuitanta, aquests voluntaris ja tenien fons que la Generalitat pagava a través de l'Ajuntament. D'altra banda, també l'Ajuntament, va crear una Oficina de Català, per tots els temes de llengua, que dirigia en Jaume Sayrach amb en Màrius Sampere fent de corrector. Els voluntaris van començar a anar a aquesta oficina, com un punt de trobada, i d'aquesta primera unió informal va néixer L'Heura, l'any 1984. -Veu començar al carrer Anselm Clavé, quant de temps? -Tres anys, després vam anar al carrer Sant Carles i ara portem vuit anys aquí a Rafael Casanova, tot i que tornarem a canviar aviat. -Què és el C.P.N.L. del vostre nom? -L'any 1989 la Generalitat, la Diputació de Girona, alguns Consells Comarcals i Ajuntaments, van crear un “Consorci Per la Normalització Lingüística” per coordinar tots els esforços de normalització i promoció de la llengua. Santa Coloma, amb l'Heura, va ésser una de les ciutats fundadores. -Com funciona aquest Consorci? -La Secretaria de Política Lingüistica marca unes directrius i el C.P.N.L. fa diverses accions per implementar-les. El finançament el posa majoritàriament la Generalitat –al voltant d'un 65%- i la resta les altres institucions implicades. -Ja no solsament es tracta de donar cursos de català... -No, ara fem moltes més coses. Assessorament, cursos d'acollida a immigrants, campanyes encarades als joves... (vegeu el quadre a la dreta d'aquest text) -Les noves tecnologies ajuden? -Sí, són una eina molt potent i en fem tot l'ús possible. Ara mateix, hi ha un nou servei, l'Optimot, que neix de la col·laboració entre el C.P.N.L., la Secretaria de Política Lingüística i Termcat, que és un eina de consultai molt potent on hem fusionat les nostres bases de dades. També hem posat en marxa Parlacat, on pots aprendre a parlar català online. A més a més, a banda del que veu el públic, també estem millorant la nostra intranet, per millorar els nostres serveis i l'eficiència i tenim altres projectes en procés de preparació. -I quin és el futur? -El futur és seguir treballant per cohesionar la societat. Si no aconseguim una llengua i una cultura comunes, acabarem creant ghettos. Ben entès que aquesta cultura comuna ha de ser en els espais d'interacció i comunicació, com a eina d'integració (tot respectant les cultures pròpies per als espais personals o familiars) | Activitats: Actualment, les activitats dels Centres de Normalització Lingüística es poden dividir en tres grups: Ensenyament, Assessorament i Dinamització. El segon incideix més en la normalització de la llengua i el tercer encara la seva promoció amb tot tipus d'activitats.
L'Heura a Internet: Com comentàvem a l'entrevista, les noves tecnologies han entrat en força al C.N.L. Si voleu conèixer-les a fons, podeu entrar al seu web: http://www.cpnl.cat/ |
