Els Panellets, tradició que es menja
| 
| 
El panellet és un dels múltiples dolços que la cuina catalana ha inventat per a delícia de grans i petits. Més específicament el panellet és un dolç elaborat amb fruits secs que es consumeix per Tots Sants.
Per Tots Sants els campaners havien de tocar a difunts tota la nit entre les dues festes per tal que ningú no s’oblidés de resar per les ànimes del purgatori i pels fidels difunts. Sembla que a la mitjanit veïns i feligresos s’acostaven a l’església i compartien amb els campaners fruits secs (ametlles, pinyons, castanyes, etc, segons la producció local) galetes, dolços i vi dolç. D’aquest origen, molt relacionat amb les pràctiques religioses, se n’ha derivat el que avui en diem castanyada, festa en la qual es consumeixen aquests exquisits dolços anomenats panellets i les castanyes cuites a la brasa del carbó o al forn.
La primera operació per fer-los és preparar una pasta de massapà. Aquesta pasta, molt antiga en la pastisseria catalana, consisteix en reduir ametlles crues, un cop pelades, en una mena de farina que haurem de barrejar amb un xarop, a punt de bola, que haurem fet amb el sucre i amb l’aigua. Amb aquesta mixtura, a la qual podem afegir-hi qualsevol aroma (suc de llimona, de taronja, cafè, xocolata etc.) farem, sobre el marbre empolvorat de sucre, un corró que tallarem en petits dauets amb els quals farem unes boles petites. Aquestes boles, un cop treballades, les pintarem amb clara d’ou batuda o amb rovell d’ou que ens ha de permetre l’adhesió de pinyons, avellanes, fruita confitada i d’altres ingredients, segons els gustos de qui els fa. Un cop així preparats s’han d’enfornar i coure’ls.
La simplicitat de la preparació amaga una història llarga i de gran saviesa culinària.
L’ ingredient bàsic, l’ametlla crua, és un fruit molt mediterrani, que a la cuina catalana el trobem sovint, barrejat amb altres ingredients, en preparacions com el menjar blanc, l’ametllat i el massapà que abans citàvem. També barrejat amb aigua es consumeix com a beguda refrescant en forma d’orxata o de llet vegetal. No hem d’oblidar que l’ametlla, un cop torrada, és un dels ingredients principals de la picada imprescindible en tants plats de la nostra cuina.
Els ous són ingredients bàsic de moltes de les preparacions de la pastisseria catalana. De vegades, només es fan servir els rovells o les clares i en d’altres l’ou sencer. Els rovells, a més, serveixen per donar lluentor i color a tot tipus de coques i brioix i d’altra banda la clara d’ou batuda permet dotar a les masses d’una pel•lícula on es fàcil l’adhesió posterior de qualsevol fruita seca o confitada.
I el sucre, del qual tractarem d’escatir-ne la història. Aquest producte, que va revolucionar la cuina del dolç en l’edat mitjana -abans tot s’endolcia amb mel i fins i tot les melmelades eren fetes amb aquests producte- és primordialment un subproducte de la canya de sucre que convenientment manipulada ofereix aquesta delícia. També es pot fer sucre a partir de la remolatxa.
Actualment els panellets han esdevingut productes molt populars consumits per totes les classes socials. Ja el 1807, segons ens conta el Baró de Maldà, eren molt populars i es venien al carrer. Concretament es muntaven parades al carrer de l’Hospital de Barcelona on s’hi venien panellets i també castanyes per menjar-les en la celebració del Dia de Tots Sants.
Actualment, els panellets, es consumeixen de pastisseria, però també es fan a casa on, de vegades, perquè no siguin tant cars, s’afegeix moniato i, fins i tot, patata en la pasta de massapà. En moltes cases es fa una gran festa de tardor amb patates i moniatos al forn, acompanyats de viandes i embotits i per postres codonys, castanyes cuites i dolços panellets.
