15 DIES

El Dia de Tots Els Sants és una solemnitat cristiana instituïda en honor de Tots els Sants, coneguts i desconeguts, segons el papa Urbà IV, per a compensar qualsevol falta a les festes dels sants durant l'any per part dels fidels.

En els països de tradició catòlica es celebra l’1 de novembre, mentre que en l'Església Ortodoxa es celebra el primer diumenge després de Pentecosta; encara que també la celebren les Esglésies Anglicana i Luterana. En ella es venera a tots els sants que no tenen una festa pròpia en el calendari litúrgic. Per tradició és un dia firat no laborable.

L'Església Primitiva acostumava celebrar l'aniversari de la mort d'un màrtir en el lloc del martiri. Freqüentment els grups de màrtirs morien el mateix dia, la qual cosa va conduir naturalment a una celebració comuna. En la persecució de Dioclecià el nombre de màrtirs arribà a ser tan gran que no es podia separar un dia per a assignar-se-li. Però l'Església, sentint que cada màrtir hauria de ser venerat, assenyalà un dia en comú per a tots. La primera mostra d'això es remunta a Antioquia,  el Diumenge abans de Pentecosta.

També s'esmenta el d'un dia en comú en un sermó de Sant Efrèn el Siri el 373. Al principi solsament els màrtirs i Sant Joan Baptista eren honrats per un dia especial. Altres sants s'anaren assignant gradualment, i es va incrementar quan el procés regular de canonització va ser establert; encara, a principis de 411 havia en el Calendari Caldeà una “Commemoratio Confessorum” per al divendres dels cristians orientals. En l'Església d'Occident el papa Bonifaci IV, entre el 609 i 610, consagrà el Panteó de Roma a la Santíssima Verge i a tots els màrtirs, donant-li un aniversari.

Gregori III (731-741) consagrà una capella a la Basílica de Sant Pere a tots els Sants i va arranjar l'aniversari per a l’1 de novembre. Gregori IV va estendre la celebració del 1 de novembre a tota l'Església, a mitjans del segle IX. La vigília sembla haver estat portada a terme abans que la mateixa festa.

Aquesta vigília, coincideix, com altres celebracions cristianes, amb una celebració pagana, la de Samhain, el 31 d'octubre, ara anomenat Halloween (nom que prové de la frase "All Hallow's Eve" o "Vespre de Tots els Sants" entre els anglosaxons), que marcava el final de l'any cèltic. En aquesta data es celebrava entre els antics l'obertura dimensional entre el món tangible i el món de les tenebres.

Era creença molt general que aquest dia, al punt de migdia, els difunts que fa poc temps que ho són sortien del purgatori per anar a conviure unes hores en companyia dels seus familiars, i llurs ànimes invisibles es presentaven a la casa on vivien, per fer vida amb els seus. Si veien llurs familiars tristos i condolguts per la seva pèrdua, sentien un gran bé i en tornar al Purgatori eren rellevats de la pena i lliurats cap a la Glòria; però si, al contrari, no guardaven d'ells record compungit i es lliuraven a l'alegria i els tenien en oblit, havien de restar altra vegada al Purgatori, en espera d'un altre any o una altra circumstància que els en treies.

Aquestes creences han anat diluint-se amb el passar dels anys. La diada s’ha tornat més festiva. La influència a la nostra societat dels costums dels Estats Units, ha fet que, darrerament, les tradicions de Tots els Sants de l’altre banda de l’Atlàntic s’adoptin aquí. Les carbasses i les bruixes comparteixin espai amb les castanyes, els panellets i els moniatos.

Tot i aquesta vessant lúdica, Tots els Sants encara es un dia en el que moltes persones recorden els difunts amb cerimònies religioses i, sobretot, visitant els cementiris per portar-los flors. És el dia de l’any que més flors es venen, amb diferència, i la visita a un cementiri és una visió enlluernadora, amb tot el color que aquestes li donen. Anar al cementiri per Tots Sants és tota una experiència, si no més estètica. Proveu-ho.