Roxette és una d'aquelles formacions quasi universalment menyspreades pels crítics: al contrari que els seus compatriotes d'ABBA, cap lobby ni col·lectiu els ha reivindicat (de moment) i la seva obra resta pendent de revisió i/o rehabilitació. Grup més de singles que d'elapés, va millorar amb els anys; els seus primers i triomfals discos sonen avui dia demodé per la producció vuitantera, però s'estaven posant francament interessants tot just quan un tumor cerebral sofert per la vocalista Marie Fredriksson va aturar en sec la seva singladura.
Des que el duo suec va cessar l'activitat, Per Gessle, guitarrista i cantant mediocre però compositor habilíssim, ha llençat una sèrie de molt aconsellables projectes en solitari de pop orgànic i atemporal, aclamats pels mateixos que rebien els àlbums de Roxette amb el ganivet entre les dents. Així que aquest Party Crasher és una majúscula sorpresa: adéu al folk rock retro, al glam i les guitarres del seus anteriors treballs i benvinguda als ritmes discotequers, les programacions i l'R'N'B a mig camí entre els francesos Air i Justin Timberlake. El single Silly Really és hilarant, ballable i refrescant, Perfect Excuse es una bellíssima però atípica balada i Breathe Life Into Me s'apropa perillosament al reggae... Curiós, com a mínim.
| Comentaris |
|
Powered by !JoomlaComment 3.26
