The Darkness van aparèixer el 2003 amb un disc de debut, el meravellós Permission To Land, que va agafar per sorpresa a tothom: la imatge abracadabrant, el falset demencial del seu líder Justin Hawkins i l'honestedat amb la qual exhibien unes influències repudiades per la premsa musical seriosa (qui gosava en aquelles alçades a reivindicar a Def Leppard o Boston?!) els van alçar a un èxit inesperat però merescut.
El sempre difícil segon disc els enfonsà; l'àlbum, sobreproduït i comparativament no gaire inspirat, va passar sense pena ni glòria. Així, es van separar mentre Hawkins ingressava a una clínica de desintoxicació per a tractar-se de la seva addició a la cocaïna - una altra joguina trencada per als tabloides anglesos.
El sempre difícil segon disc els enfonsà; l'àlbum, sobreproduït i comparativament no gaire inspirat, va passar sense pena ni glòria. Així, es van separar mentre Hawkins ingressava a una clínica de desintoxicació per a tractar-se de la seva addició a la cocaïna - una altra joguina trencada per als tabloides anglesos.
Aparentment recuperat i allunyat dels seus dimonis, l'ànima dels Darkness torna amb nova formació, Hot Leg, i ho fa amb una col·lecció d'antològiques noves cançons. Rock dur melòdic i comercial impregnat de referències a AC/DC, Queen o Van Halen i amb el segell marca de la casa: notes d'humor i, en aquesta ocasió, certa crítica social lleugera. Les teleescombraries (Ashamed) o l'homofòbia (Gay In The 80's) són rerefons per a divertides - a la vegada que excel·lents - composicions. Deu temes en trenta gloriosos minuts que suposen la tornada d'un dels majors i més controvertits talents de l'escena britànica.
| Comentaris |
|
Powered by !JoomlaComment 3.26
