Funhouse - Pink
| 
| 
Pink va ser llençada com a part d'aquell manat d'starlets del pop comercial amb forçat sabor R&B que va sorgir a començaments de segle. La seva veu de tints rockers, forjada per l'escolta continuada dels discos de Bon Jovi i Aerosmith, i el seu caràcter irredempt van constituir-se en gran virtut, i l'evolució no va trigar a fer-se patent a la seva obra.
El seu àlbum de 2001, M!ssundaztuood, és el patró pel qual s'ha de mesurar la trajectòria de la cantant de Pennsilvània. El disc - una suggestiva combinació de pop, rock, hip-hop, dance i drama del bo - contenia peces tan festives com ara Get The Party Started o confessions d'alta graduació emocional i so contundent com Just Like A Pill.
El seu quart treball, Funhouse, arriba desprès d'una sonada ruptura sentimental però, a diferència d'altres gravacions post-divorci, la sensació d'alliberament té més pes que els retrets habituals. Si es nota mala llet, és l'habitual a l'artista nascuda com a Alecia Moore.
Com sempre, es fa rodejar del bo i millor dels compositors a sou actuals: So What o Please Don't Leave Me porten el segell de Max Martin, i el gran Butch Walker aporta Mean, una joia en forma de balada rhythm'n'blues que signaria encantadíssim Steven Tyler i una de les cançons de l'any per a l'autor d'aquestes línies.
| Comentaris |
|
3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved."
