És dur ésser una icona del heavy: Metallica viu esquivant els cops dels puristes des que va llençar el seu disc epònim de l’any 91. La banda californiana abandonà el virtuosisme quasi prog rock de ...And Justice For All per a endinsar-se de ple en les tornades enganxoses i els riffs amb ganxo, tot amb la distorsió de l’ampli al 11, això sí. Resultat: èxit planetari i elevació als altars de les bandes d’estadi. Després, fugida cap endavant, guerra contra els seus fans a compte del cas Napster i, finalment, el caos de St. Anger: deficient, cacofònic i només comprensible si un es mira el documental Some Kind Of Monster (desintoxicació, surf i psicoteràpia de grup a una de les millors comèdies no intencionades de la història).
Escriu comentari (0 Comentaris)
