15 DIES

Juan Antonio Rubio Avalos és dissenyador de moda. Amb 25 anys ha treballat ja en algunes de les marques més importants i ha passat l'últim any a París. Ara, de tornada a casa, està preparant la seva pròpia marca.

Quedem a la Plaça de la Vila i una hora abans envia un missatge “arribaré un quart d'hora tard”. Al final són vint minuts. Arriben ell i un company de feina, Satoru Oishi –sí, és japonès- que està col·laborant amb ell.

-Enfeinat?
-Molt, estic preparant tot el que és crear la meva marca i no tinc gairebé temps.

-Això de voler ser dissenyador, cóm va anar?
-Sempre, des de que recordo, he volgut fer una feina creativa. Havia pensat en fer arquitectura o disseny gràfic, però la moda em va atreure més. Veia que sovint, quan comprava roba per mi, la gent del meu entorn em deia coses con “on vas amb això?” i després acabaven comprant el mateix, o directament dient-me que els acompanyes a comprar roba.  Vaig pensar que dedicar-me a la moda podia ser una bona idea i m'hi vaig llençar.

-On vas estudiar?
-Aquí a Santa Coloma vaig estar a l'Argós, la Fuster i el Numància. D'allà vaig passar a FDModa, a Barcelona, on vaig fer el grau superior en moda –que ara seria una diplomatura.

-I cóm va anar?
-Vaig entrar i vaig flipar de cop. Era tot el que jo volia. Vaig fer els tres cursos i l'any de projecte i, mentre, m'apuntava a qualsevol cosa que pogués –relacionada amb la moda- per agafar una visió ampla de tot el que és aquest món, no només el punt de vista del disseny. Me'n anava a fires, a showrooms de dissenyadors, a on fos, a ajudar  en el que pogués, per poder estar allà.

-I amb la feina van començar a arribar els resultats...
-El novembre de 2006, quan feia el tercer curs, vaig guanyar el meu primer premi important. Era la campanya de L'Oreal “Tu estilo, tu estudio” i vaig participar-hi. El premi era un curs d'estiu a Saint Martin's a Londres.

-Que no has fet...
-No, vaig començar a fer coses, cada cop més, i vaig anar ajornant-lo. Al final no l'he fet.
-Quines coses?
-Bé, el febrer de 2007 vaig començar a treballar per Toni Miró, on vaig estar fins juny, a la línia d'home. Al mateix temps, estava preparant el meu projecte de fi de carrera. Quan el vaig presentar, dins del saló 080, vaig guanyar una de les dues beques per anar a treballar un any a París amb Bernhard Willhlem.

-I què tal per París?
-Molt bé. Vaig arribar el gener de 2008 i vaig treballar els primers set mesos a BW. Vaig treballar en dues col·leccions complertes, de manera directa, aprenent tot el que vaig poder.
Després vaig tornar a casa, a fer vacances a l'agost i, altre cop a París, vaig entrar a treballar amb Thomas Engelhart, l'antic director creatiu de Thierry Mugler, que treia la seva pròpia marca. Va ser un projecte molt important. Érem només tres persones a l'estudi, comptant el mateix Thomas i això em va permetre implicar-me molt més en tot el procés.

-I per Nadal, tornes a casa... Què estàs fent?
-Estic creant la meva marca, Juan Antonio Avalos.

-Complicat, no?
-Sí, costa molt aconseguir la producció, tenir gent que et faci les peces, que treballi amb els materials que vull, que em proporcioni els acabats correctes...

-T'ajuda algú?
-Tinc una beca de la Generalitat, dins del projecte bressol per creadors joves, que és part del Pla de Dinamització de la Moda Catalana. La Generalitat vol potenciar el disseny alternatiu, per tal de que els joves creadors no acabin anant a Madrid com han fet altres. També compto amb ThinkTurquesa, que és una agencia de comunicació especialitzada en aquest sector.

-I el Satoru?
-Ell està aquí amb una beca del seu país. La seva idea és fer un projecte com el meu i estem col·laborant.

-Cóm serà la roba de la marca Juan Antonio Avalos?
-Vull fer roba molt creativa, fins i tot arriscada en alguns casos. Busco un públic que vulgui roba de qualitat, homes entre 25 i 40 anys. Faré tirades molt curtes, edicions limitades i exclusives.

-Preu?
-Aquesta roba té un preu mitjà-alt. Estem parlant de teixits bons, fils bons, acabats bons... Tot plegat, costa diners. A més, vull que la confecció es faci aquí, on pugui seguir el procés.

-On vols vendre-la?
-El meu objectiu és vendre a botigues de qualitat, pocs punts de venda, però importants. Vull estar a 10 llocs en un màxim de 3 anys. No espero beneficis, perquè invertiré tot el que pugui en imatge.

-A Santa Coloma podrem comprar la teva roba?
-És la meva ciutat i vull estar-hi. Segurament en Paco, de David Hidalgo, tindrà la meva marca.

-I si aquests tres anys van bé, què toca fer en el futur?
-Seguir. Estic pensant en una línia de sastreria, roba per dona, perfums... treballar i treballar...