Els que teniu el costum de fer l'encreuat de La Vanguardia, el que escriu en Màrius Serra, potser recordareu un que deia aproximadament: “1.- Llibreria de referència a Santa Coloma de Gramenet, que agafa el nom d'un carrer”. La resposta era “Major”, i el fet de sortir a un encreuat tant popular és només l'anècdota que reflexa el nivell de la llibreria, no només entre el públic, sinó entre la gent del món del llibre.
Les cares visibles de Carrer Major són un matrimoni, la Dora i l'Argimiro. Ara que s'acaba l'any, hem volgut parlar amb ella de la llibreria, de la seva història i els seus projectes futurs.
-Cóm va anar això de muntar una llibreria a Santa Coloma?-Jo tenia una casa, al carrer Major, que havia estat de la meva mare. Treballàvem tots dos en altres coses, però volíem fer alguna cosa pròpia. El 1984 ens vam decidir, vam endreçar una mica el local i ens hi vam posar.
-Per què una llibreria? Creieu que era un bon moment?
-Tant a l'Argimiro com a mi ens agrada molt llegir, aquest era el motiu principal. D'altra banda, a Santa Coloma hi havia altres llibreries, però creiem que podíem fer-nos un lloc. Penseu que moltes botigues de llibre s'havien obert durant la dictadura com llocs de reunió clandestina, més que com negoci. El 1984 ja no calia amagar-se i moltes anaven a tancar, perquè com a llibreters i prou no funcionaven.
-Al principi un local justet, justet...
-Sí, només podíem utilitzar 25 m2 de cara al públic. La resta no estava en condicions. Era difícil començar i vam fer-ho com a llibreria-papereria, per tenir més opcions que sols el llibre.
-I tot va anar bé. Tot i que no tothom creia que funcionaria.
-Si, va haver gent que em deia que no funcionaria. Que a Santa Coloma la gent no llegia.
-Doncs sembla que si que llegeixen, perquè 10 anys després va tocar fer la botiga nova.
-Sí, el 1994 vam veure que necessitàvem més espai. L'espai ja no arribava pel volum de clients i de vendes que teníem. Vam enderrocar l'edifici i el vam fer nou.
-Veu córrer un risc important...
-Sí, eren diners, però no era el més preocupant. El que més ens preocupava era el fet de tancar mentre duraven les obres. No volíem tornar a començar de zero. Vaig buscar un local a prop per mantenir-nos en activitat, però no hi havia manera. Al final, l'Antonio, de la botiga Isabel, ens va cedir un local que tenia una mica més avall del nostre. Es va portar molt bé amb nosaltres, com un germà.
-I amb la nova llibreria van arribar els millors moments.
-Sí, vam poder fer coses que no podíem fer a la tenda petita: Presentacions de llibres, recitals de poesia, signatures d'autors –alguns tant importants com el Jorge Bucay- i, una de les coses que més m'agraden, sessions de contes pels nens.
-Els nens són la part més important de la botiga?
-Som una llibreria generalista. Dit això, sí, cuidem moltíssim els llibres per nens i nenes. Des de llibres sense lletra –d'aquests amb desplegables i jocs- fins a les últimes novetats en formats més clàssics.
-Teniu una secció molt gran per ells.
-Sí, i de cara a Nadal la potenciarem més, amb més llibres per nens que cap altre any. Un llibre és un gran regal per un nen.
-Home, hi ha qui diu que els nens no volen llibres.
-Els nens no volen llibres que no són per ells. Cada edat té el llibre i que li agrada. A un nen de dos anys regala-li un llibre amb retallables de “Barrio Sésamo”, o de figuretes de feltre d'animals. Potser no és el que tu i jo entenem per un llibre, però és el que a ell li agradarà i l'acostumarà a que els llibres són interessants. No podem regalar el Harry Potter a un nen de 5 anys i dir que no li ha agradat.
-Vosaltres teniu un ventall de llibres per totes les edats. Quin haig de agafar per el meu nebot?
-El que li agradi al nen, no el que voldries que li agradés. Nosaltres et podem aconsellar, però si vens amb un nen, ell mateix agafarà el que li agrada. Quan s'acostumi als llibres, ja anirà pujant el nivell ell solet.
-Amb tants de llibres que es publiquen, tant d'adults com de nens, com ho feu per estar al dia i tenir el que el públic demana?
-Amb altres botigues d'arreu de Catalunya, hem creat una empresa de logística –Grup Bestiari- que ens fa de central de compres i distribució. Podem aconseguir qualsevol cosa que es publiqui, sota comanda, en qüestió de dies. Fins i tot, llibres descatalogats, però que algun membre del grup encara conserva, són accessibles als nostres clients. A part, tenim normalment a la llibreria els llibres més actuals, i una selecció de llibres que sense ésser d'actualitat, creiem que cal tenir, per motius de qualitat.
-Què és més important per un llibreter: La qualitat i el prestigi o vendre èxits?
- S'ha de mantenir un equilibri. Però el que és clar és que sense vendre, no pots tenir obert i tampoc et queda qualitat i prestigi. Els best-sellers ajuden a pagar la qualitat i el prestigi. Per molt que ens agradin els llibres, som una llibreria, no una biblioteca.
-L'any que entrem fareu els 25 anys de llibreters. Espero que sigui sonat.
-Tenim molts projectes per celebrar-ho. No volem fer una festassa el 14 de març –la data exacta- i prou, sinó que creiem que tot el 2009 hem d'encarar-lo a l'aniversari. A mida que anem tenint les coses lligades les anirem donant a conèixer.
-I mentre, estàs fent més coses.
-Tinc un molt bon equip treballant amb nosaltres. Això em dona temps per fer tasques que darrerament no podia fer: Relacions públiques, presentacions, tracte amb autors i editorials i, també, tot el que estem preparant pels 25 anys.
-Has estat també en projectes i associacions importants relacionades amb la teva activitat comercial, Associació de Dones Empresàries, el Gremi de llibreters i l'ACI. També ets una de les principals impulsores de l'associació de comerciants del centre, Centre Comerç...
-Sí, sempre he cregut que s'han de fer més coses que les de la pròpia botiga. Penso que si a tots els que tens al voltant els hi va bé tu et beneficies. Per això estic molt engrescada en el projecte de Centre Comerç. Som una colla de comerciants molt ben avinguts i crec que s'ha d'aprofitar per fer coses i tirar el comerç endavant.
-I encara et queda temps per anar tallant carrers...
-Aquest any, hem demanat que l'Ajuntament tanqui al trànsit els caps de setmana als nostres carrers, per potenciar la nostra zona comercial. Volem que tothom pugui comprar aquí, sense desplaçar-se a altres llocs. El fet de poder passejar sense cotxes, pot ajudar molt a l'èxit de les activitats que hem preparat.
