15 DIES

L'any 1978, un grup d'amics, encapçalats per Virgilio García, va fundar un modest club de futbol sala. El van anomenar Unión i el nom s'ha mantingut com una profecia en un club que, 30 anys després, segueix sent una pinya d'amics que, a més a més, son bons.

Des d'aquell començament, l'equip va anar agafant empenta i aquesta empenta els va portar a pujar categoria darrera categoria, fins arribar a Divisió de Plata l'any 1997. Allà es va poder mantenir 2 anys i després va baixar a Nacional A, on ha estat fins avui –llevat d'un breu parèntesi de dos anys a Nacional B.

Actualment, tot i jugar en una categoria important com és la Nacional A, l'equip segueix sent –en paraules de la seva Presidenta Eva Navarro- “un club familiar, d'amics”, que manté una important pedrera de totes les edats i categories. Avui hem volgut parlar l'Eva i el José Luís Ortega –coordinador de futbol base- per saber més d'aquest club.

-Comencem parlant del primer equip. Com va la temporada?
-Estem tercers per la cua, però la classificació està molt ajustada. Entre nosaltres i el 8è de la taula solsament hi ha 3 punts de diferència. Si guanyem el proper partit, demà (el passat dissabte pel lector) a Mallorca, sortim de la zona de descens.

-Creieu que us mantindreu?
-Sí, hem tingut problemes i lesions, però hi ha prou equip per seguir a la categoria. Porten una sèrie de bons resultats i confiem en els jugadors.

-De pujar, doncs, no en parlem.
-No, pujar de categoria és molt car i no ho podem assumir. Estem bé a on estem, de moment.

-La categoria on esteu tampoc és barata. Acabeu de dir que demà aneu a Mallorca...
-Sí, els equip catalans de Nacional A jugant en dos grups separats. Un agafa les illes i l'altra va cap a Aragó. Aquest és fins i tot més dur pels desplaçaments.
-Teniu patrocinador?
-No, aquest any no. Estem buscant-ne un, però és força difícil, tal com està tot. De totes maneres, ens podem mantenir el que queda de temporada amb el que tenim.

-Hi ha altres fons d'ingressos?
-Els jugadors paguen per jugar, excepte els sènior, que no paguen però tampoc cobren. Fem loteria, sortegem pernils, tot el que podem...

-I organitzeu les 24 hores de futbol sala...
-Sí, són una font d'ingressos important i un orgull pel club. Aquest any han participat més de 60 equips, sense comptar els veterans. En el món del futbol sala és un esdeveniment molt important i consolidat.

-Quants equips teniu en aquest moment a La Unión?
-Tenim 10 equips en total, més de 100 jugadors: 1 prebenjamí que juga a escolars, 1 benjamí, 1 aleví, 2 infantils –el B també juga a escolars- 2 cadets, 1 juvenil i els 2 sènior. El cadet A juga a la màxima categoria i el juvenil està just una per sota de la màxima.

-Això de tenir 2 sènior...
-Per una banda, serveix per conservar jugadors que encara han de madurar però volem amb nosaltres perquè tenen potencial i, d'altra banda, per membres del club que no volem que es quedin sense jugar quan acaben l'etapa juvenil.
-Allò que dèiem del club familiar...
-Hi ha nois que estan amb nosaltres des de benjamins, són com de la família. Ells, els seus pares, tots estem molt units.

-Feu activitats que són a vegades més socials que esportives.
-Sí, fem sortides com ara fa poc a Roses, a Cala Montjoi, o fem costellades, o partits de pares contra entrenadors, o un pica-pica per Nadal, obert fins i tot a antics jugadors. També fem un parell de sopars amb els jugadors cada any.


-Els entrenadors són titulats?
-Tots.

-I disposeu de bones instal·lacions? A on competiu?
-Juguem al Pavelló Nou, excepte el benjamí i el cadet B que juguen al Pavelló del Raval i els escolars que juguen a l'escola Unamuno.

Per acabar. Què voldríeu accentuar de tot el que hem parlat? Com a club i com a equips.
-Som un club familiar, d'amics, i així volem seguir. Esportivament, aspirem a tenir un equip de cada edat a la màxima categoria i a seguir on estem amb el sènior.