Javi Rodríguez - “Santa Coloma és el bressol del futbol sala”
dissabte, 08 de novembre de 2008 18:59 | Escrit per 15dies | 
| 
|
| Esports - Futbol-sala |
A Javier Rodríguez Nebreda (26-3-74) se li encenen les llums quan li recorden el seu pas per Santa Coloma, la ciutat on va neixer i on encara cuida de la seva filla. Sota l'escut del Barça, club al que defensa des del 2006, desprèn la il·lusió d'un juvenil i no veu el final d'una carrera incomparable que el situa entre els millors de la història del seu esport. Amb dos Mundials i tres Eurocopes, el seu palmarès li esgota l'espai de la vitrina però ell encara busca el moment de completar-la amb la Copa, l'únic títol que no té. Rodríguez, una llegenda forjada a Industrias García, és la demostració que per ser un geni a la pista no és necessari créixer a Copacabana.
-Fa més d'una dècada que vas abandonar Industrias, ara Marfil Santa Coloma. Què t'han deixat aquells cinc anys?
-Sobretot, em queda un sentiment d'agraïment. De molt agraïment. Industrias em va donar la possibilitat de formar-me, de créixer com a jugador i em va servir de trampolí per donar el salt després a un equip gran, com és el cas de Playas de Castelló. A Santa Coloma em van ajudar a ser millor, a nivell esportiu i a nivell humà, i per a mi va suposar una gran escola. Sincerament, tot allò quedarà com una època inoblidable de la meva carrera.
-Sobretot, em queda un sentiment d'agraïment. De molt agraïment. Industrias em va donar la possibilitat de formar-me, de créixer com a jugador i em va servir de trampolí per donar el salt després a un equip gran, com és el cas de Playas de Castelló. A Santa Coloma em van ajudar a ser millor, a nivell esportiu i a nivell humà, i per a mi va suposar una gran escola. Sincerament, tot allò quedarà com una època inoblidable de la meva carrera.
-Hi mantens el contacte amb tota la gent del club?
-Naturalment. Si puc, m'hi deixo caure i vaig a veure'ls. A més, ara tinc l'al·licient afegit que han tornat a Divisió d'Honor i, per tant, tot plegat ens resulta més proper.
-Aquesta temporada tornaràs a topar-te amb Marfil sobre la pista. Resultarà especial?
-Home, no serà mai com quan me'n vaig anar i vaig tornar-hi per primera vegada amb Playas. Aquell dia em tremolaven les cames però ara ja és diferent. Has de tenir en compte que, a aquestes alçades, potser m'hauré enfrontat a Marfil uns vuit cops. És clar, al final les sensacions es normalitzen però també és veritat que sempre és una mica especial, perquè no deixa de ser una casa en la que has viscut moltes coses.
-Home, no serà mai com quan me'n vaig anar i vaig tornar-hi per primera vegada amb Playas. Aquell dia em tremolaven les cames però ara ja és diferent. Has de tenir en compte que, a aquestes alçades, potser m'hauré enfrontat a Marfil uns vuit cops. És clar, al final les sensacions es normalitzen però també és veritat que sempre és una mica especial, perquè no deixa de ser una casa en la que has viscut moltes coses.
-Del 92 al 97 vas ser d'Industrias. Entens que van ser temporades determinants en el decurs de tota la teva trajectòria?
-Absolutament. Per a mi, i per molts futbolistes que també s'hi van fer. Jo crec que va ser el niu d'una nova generació de jugadors que vam revolucionar el futbol sala en un moment en que la lliga estava fent un pas decisiu cap al professionalisme. Era una etapa en la que encara es frivolitzava, quan sovint es definia la nostra especialitat com un cementiri d'elefants. És a dir, com el lloc on acabaven molts veterans de futbol onze per consumir les seves carreres. Aquells anys van consolidar un grup que després seria també molt important per a la progressió de la selecció espanyola. En aquest sentit, Santa Coloma es pot considerar el bressol del futbol sala espanyol.
-Absolutament. Per a mi, i per molts futbolistes que també s'hi van fer. Jo crec que va ser el niu d'una nova generació de jugadors que vam revolucionar el futbol sala en un moment en que la lliga estava fent un pas decisiu cap al professionalisme. Era una etapa en la que encara es frivolitzava, quan sovint es definia la nostra especialitat com un cementiri d'elefants. És a dir, com el lloc on acabaven molts veterans de futbol onze per consumir les seves carreres. Aquells anys van consolidar un grup que després seria també molt important per a la progressió de la selecció espanyola. En aquest sentit, Santa Coloma es pot considerar el bressol del futbol sala espanyol.
-És el bressol i, segurament, també un viver de joves promeses...
-Sí, perquè a més de ser un club dels més veterans de la lliga Futsal a Espanya, Marfil és una entitat que importa pocs jugadors estrangers i que sempre dóna oportunitats a la gent de la casa, la qual cosa al marge de suposar un estalvi econòmic per al club no deixa de ser un enorme servei a la lliga, que acaba gaudint de molts futbolistes formats a Santa Coloma, i també a la selecció.
-Sí, perquè a més de ser un club dels més veterans de la lliga Futsal a Espanya, Marfil és una entitat que importa pocs jugadors estrangers i que sempre dóna oportunitats a la gent de la casa, la qual cosa al marge de suposar un estalvi econòmic per al club no deixa de ser un enorme servei a la lliga, que acaba gaudint de molts futbolistes formats a Santa Coloma, i també a la selecció.
-Per cert, veus a Marfil salvant la categoria aquest any?
-Bé, jo espero que sí. Desitjo que no baixin i que puguin continuar a Divisió d'Honor. Però s'ha de reconèixer que el nivell és altíssim i que els costarà molt. Serà complicat.
-Bé, jo espero que sí. Desitjo que no baixin i que puguin continuar a Divisió d'Honor. Però s'ha de reconèixer que el nivell és altíssim i que els costarà molt. Serà complicat.
-Del Javi Rodríguez de Industrias, d'aquell jove crack, què t'agradaria rescatar ara?
-Home, evidentment m'agradaria mantenir la velocitat, el dribling, la mateixa capacitat golejadora, ser igual d'ofensiu que abans... Però mira, al final has d'acceptar sempre el que ets en cadascuna de les etapes de la vida. Tampoc és fàcil, amb 34 anys, seguir a l'elit tant a nivell de club com de selecció. I jo, de moment, ho estic aconseguint. M'imagino que això també té el seu mèrit.
-Home, evidentment m'agradaria mantenir la velocitat, el dribling, la mateixa capacitat golejadora, ser igual d'ofensiu que abans... Però mira, al final has d'acceptar sempre el que ets en cadascuna de les etapes de la vida. Tampoc és fàcil, amb 34 anys, seguir a l'elit tant a nivell de club com de selecció. I jo, de moment, ho estic aconseguint. M'imagino que això també té el seu mèrit.
-És veritat que als 18 anys vas deixar el futbol onze?
-Sí, es cert.
-Sí, es cert.
-I això?
-M'agradava molt el futbol però no m'arribaven ofertes interessants i això m'impacientava. I em vaig dir, abans d'acabar morint en un club de regional on reps llenya per tot arreu, doncs m'endinso en el futbol sala i potser em divertiré més. Igual no creia, en aquells moments, que acabaria sent professional però sí et dic que, des del primer instant, m'ho vaig prendre seriosament, amb ganes de millorar i guanyar sempre.
-M'agradava molt el futbol però no m'arribaven ofertes interessants i això m'impacientava. I em vaig dir, abans d'acabar morint en un club de regional on reps llenya per tot arreu, doncs m'endinso en el futbol sala i potser em divertiré més. Igual no creia, en aquells moments, que acabaria sent professional però sí et dic que, des del primer instant, m'ho vaig prendre seriosament, amb ganes de millorar i guanyar sempre.
-I després de Santa Coloma, l'any 97, viatges a Castelló i amb Playas firmés, probablement, les pàgines més glorioses del teu palmarès...
-Sí, el canvi de registre va ser gran. Playas és un club construït per guanyar i per lluitar per totes les competicions, en un ambient de pressió i de màxima exigència. Va ser una etapa de consolidació com a jugador i també fantàstica, perquè allí vaig coincidir amb jugadors increïbles i vam fer un gran futbol sala.
-Sí, el canvi de registre va ser gran. Playas és un club construït per guanyar i per lluitar per totes les competicions, en un ambient de pressió i de màxima exigència. Va ser una etapa de consolidació com a jugador i també fantàstica, perquè allí vaig coincidir amb jugadors increïbles i vam fer un gran futbol sala.
-I apareix el Barça...
-El Barça és molt gran i no té res a veure amb cap altre club. Amb quatre dies al Palau te n'adones del que suposa portar aquesta samarreta. Per una lesió greu, en d'altres llocs, gairebé m'havia de buscar la vida per consultar altres metges o tenir diverses opinions. Aquí, un dia, m'enviaven als Estats Units. És una altra dimensió. És veritat que la primera temporada va ser complicada, de transició. Però ara hem cobert un salt de qualitat i som més competitius.
-El Barça és molt gran i no té res a veure amb cap altre club. Amb quatre dies al Palau te n'adones del que suposa portar aquesta samarreta. Per una lesió greu, en d'altres llocs, gairebé m'havia de buscar la vida per consultar altres metges o tenir diverses opinions. Aquí, un dia, m'enviaven als Estats Units. És una altra dimensió. És veritat que la primera temporada va ser complicada, de transició. Però ara hem cobert un salt de qualitat i som més competitius.
-Per optar a algun títol?
-No, jo crec que hem de tenir els peus a terra. L'objectiu és jugar els play-off i entrar a la Copa. L'any passat vam jugar les semifinals de la lliga i es pot dir que va ser un èxit. En aquesta línea penso que ens hem de moure, mirar de ser entre els quatre primers de la lliga. Això sí, sense renunciar a res.
-No, jo crec que hem de tenir els peus a terra. L'objectiu és jugar els play-off i entrar a la Copa. L'any passat vam jugar les semifinals de la lliga i es pot dir que va ser un èxit. En aquesta línea penso que ens hem de moure, mirar de ser entre els quatre primers de la lliga. Això sí, sense renunciar a res.
-La final del Mundial de Brasil, que Espanya va perdre als penals, va acabar amb un “show” de l'inefable Falcao, l'estrella local. Vas dir d'ell que era un covard...
-Perquè a la vida és fonamental saber perdre però també saber guanyar. I Falcao no en va saber. Tècnicament, Falcao potser sigui el millor jugador que hi ha però convindria que les coses que fa amb la pilota les fes també contra rivals grans, com Espanya, i no només en els partits fàcils. Per a mi, hi ha jugadors més complets que ell. Li vaig dir covard perquè no està bé que insulti a companys meus que sempre han tingut un comportament magnífic a la pista. Si ha de dir alguna cosa que me la digui a mi, que reconec que soc un pèl provocador. Però no a gent que no s'ho mereix.
-Perquè a la vida és fonamental saber perdre però també saber guanyar. I Falcao no en va saber. Tècnicament, Falcao potser sigui el millor jugador que hi ha però convindria que les coses que fa amb la pilota les fes també contra rivals grans, com Espanya, i no només en els partits fàcils. Per a mi, hi ha jugadors més complets que ell. Li vaig dir covard perquè no està bé que insulti a companys meus que sempre han tingut un comportament magnífic a la pista. Si ha de dir alguna cosa que me la digui a mi, que reconec que soc un pèl provocador. Però no a gent que no s'ho mereix.
-Va ser l'últim Mundial que jugues. No hi ha volta enrere en la teva retirada de la selecció?
-Bé, ja ho veurem. De moment, em sento amb forces de seguir. El seleccionador m'ha demanat que vagi al pre-europeu d'Hongria i hi seré. A partir d'aquí, ja veurem què passa. M'agradaria ajudar fins que no es completi el canvi generacional que s'acosta amb l'adéu de gent important com ara Daniel o Marcelo.
-Bé, ja ho veurem. De moment, em sento amb forces de seguir. El seleccionador m'ha demanat que vagi al pre-europeu d'Hongria i hi seré. A partir d'aquí, ja veurem què passa. M'agradaria ajudar fins que no es completi el canvi generacional que s'acosta amb l'adéu de gent important com ara Daniel o Marcelo.
-Amb 11 títols de primera magnitud al sac, et queda alguna cosa per fer?
-Guanyar la Copa. No la tinc i em faria molta il·lusió aconseguir-la per fi amb el Barça
-Guanyar la Copa. No la tinc i em faria molta il·lusió aconseguir-la per fi amb el Barça
-Perquè no hi haurà un altre equip a la teva carrera...
-No. El Barça, amb el que hi tinc contracte fins el 2010, serà la meva última casa. De fet, si no s'hagués tractat del Barcelona, mai hagués marxat de Playas. Vaig venir per la grandesa que té, per la mística que s'hi respira, perquè és un club seriós, un club de futbol. Em feia gràcia tot això.
El Barça, l'última. La primera, sempre Santa Coloma.
-No. El Barça, amb el que hi tinc contracte fins el 2010, serà la meva última casa. De fet, si no s'hagués tractat del Barcelona, mai hagués marxat de Playas. Vaig venir per la grandesa que té, per la mística que s'hi respira, perquè és un club seriós, un club de futbol. Em feia gràcia tot això.
El Barça, l'última. La primera, sempre Santa Coloma.
David Bernabeu
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
