Dia 2: Beijin – Temple del Cel

Matí de trasllat en tren:

Aquest matí queda destinat a fer l’arribada a Beijin. Shanghai és la nostra ciutat d’arribada i sortida, per tant ens n’acomiadem fins al final del viatge on hi passarem tot un dia sencer. A recomanacions del viatge i consells generals podreu veure que no recomanem fer aquesta ruta circular, malgrat sol ser la més econòmica, especialment si la feu en combinació amb Hong Kong.

En tot cas, desde l’àrea de Shanghai on ens trobem hem d’arribar a l’estació de Shanghai Honqiao. A aquestes alçaces encara no estem habituats amb el metro, encara que l’endemà en farem un master, així que amb totes les nostres retcències, demanem a la recepció de l’hotel que avisin a un taxi i fem els prop de 30km fins a l’estació de ferrocarrils. El pagament el fem en efectiu a l’hotel.

  • Dues consideracions: Llegir els consells generals. No és fàcil trobar estacions de taxi tot passejant pel carrer, les distàncies que separen els diversos punts son molt grans, i tampoc val cridar-los si no tens internet i dificilment tindreu una tarifa amb trucades incloses. Amés, les companyies solen cobrar per avançat si les crides per internet, així quer malgrat que hi ha aplicacions de pagament molt populars com WECHAT o ALIPAY, si no heu aconseguit fondejar les aplicacions, no us servirà.

Mentre esperem que el taxi arribi, fem un cafè al 7eleven de davant de l’hotel. Un cop arribats a l’estació, per a la qual cosa treigrem aproximadament 30′, la desubicació és total i comencen certs dubtes envoltats de masses de gent que camionen directes a la seva meta. L’afluència de gent és molt gran sempre.

  • On valido els meus tickets?
  • Quina cua he de fer?
  • Quin és el meu tren?

Doncs com tot, no n’hi ha per tant. A l’entrada principal escanegen el vostre passaport, us heu de fixar de posar-vos a la fila on hi ha un policia, doncs la resta de files son de registre automàtic

i son utilitzades pels locals, als extrangers no sempre ens funcionarà. El passaport ja esta vinculat al teu bitllet previament comprat. Un cop a dins, heu de consultar els grans panells de sortides en xinès. No us preocupeu, els numeros son com els nostres i fan servir les lletres del nostre abecedari per informar de andanes, portes o hores de sortides. Busqueu el vostre numero de tren i hora, i fixeu-vos en les columnes on s’hi indiquen les portes o andanes. El primer dia, podeu fer una foto amb google traductor (si teniu internet o us heu descarregat l’idioma) per coneixer quina columna és cada cosa.

 

Ens dirigim a l’andana 2B. Gran cartells indiquen desde la part superior del sostre del hall inmens on s’hi troba cada una. Així que en definitiva, l’unica feinada es esquivar a tothom i arribar a la meta. A Xina el respecte per les cues no existeix. Aneu treballant la paciència. Un cop alla, quan s’obren les portes, el que cal es tornar a validar el passaport, seguir les indicacions i pujar al tren. Si heu viatjat a Japó, la distribució de les andanes és molt semblant, encara que el respecte per l’ordre no. Haureu de localitzar el vagó, que tan queda informat a terra com en el propi tren. Si com nosaltres, feu servir www.trip.com podreu tenir al mobil informació en xinès de l’estació, parades, recorregut, temps… aixi com serà on hi tindreu el numeor de tren vago i seients.

Estació de Shangai
Estació de Shangai
Menus a bord

Un cop a dins del tren bala, veiem que son modernissims. Seients comodes. Per el cami hem pogut començar a veure les estructures i vegetacio de Xina, grans edificis d’apartaments de 20, 30, 40 plantes escampats per aqui i allà, d’estètica imponent, agrupats per 5,10 0 15 blocs succeeixen i reparteixen per tot arreu. Aquestr trajecte durarà 4h, i serà una bona oportunitat per fer un bon menjar. Dins de cada tren,  hi ha un vego amb menjar i begudes, lavabos (de terra) etc. Per 40 yuans o uns 6 euros, demanem un menú a base de arros blanc, verdures, vedella i resulta ser molt bo. Revisa aqui els consells de menjar.

Beijin:

Arribem a Beijin, descansats i amb la panxa plena.  Arribem al migdia a l’estació de Beijin South. Malgrat hi ha bona conexió amb metro, encara no ens hi atrevim. Això si, busuqem els cartells de l’estació les indicacions de taxi, avui no ens enganxaran els conductors! tot i que ho intenen bastant fortament. I anem cap al Hostel, que es troba molt ben cituat al Shi jia Hutong, ben aprop d’un dels carrers mes populars de Beijin: Beijin Dashilan i Qianmen Street.

Hostel a Beijin

 

Seguint les recomanacions generals, duem la direcció en xinès perquè el taxista ens hi pugui dur, però sovint aquests barris no son com per transitar amb cotxe.

 

Ràpidament aprenem que google maps NO funciona bé. No trobem l’hotel de cap manera. En canvi, l’aplicació de www.booking.com  t’ofereix un mapa molt exacte que ens permet orientar-nos després de donar unes quantes voltes. També aprendrem que no sempre s’hi val preguntar. Si no saps xinès, podràs fer-te entendre amb el traductor del mobil, pero no sempre et sabran donar indicacions, o el tradcutor funiocnarà correctament. En aquest cas vam acabar a 10′ del nostre Hostel, i tot preguntant allà on ens indicava google maps, només vem poder entendre que allà no era, i que tornessim endarrera.

Però no tot és dolent, hem pogut passejar per un Hutong, que son els barris tradicionals de Beijin, i veure, entre d’altres, que aqui els veins comparteixen banys, que son d’acces public i gratuit, i una mica de la vida tranquila que s’hi dona: converses entre veins, mahjongs, roba estesa, petits establiments…

 

La seguent misió que ens hem proposat és passar la tarda veient el Temple del Cel i després, els carrers que hem mencionat anteriorment. Com que portem un dia força tranquil, decidim caminar els 3,5km fins al parc on s’hi troba el temple, que ens prendrà 30 minuts xino-xano. També teniu la opció d’acostar-vos-hi amb metro. Per a entrar-hi us heu de dirigir a la porta oest, on hi ha les oficines per comprar l’entrada. Podreu optar per visitar diversos temples del parc, però a nosaltres ens agrada anar al gra, caminar i deixar-nos portar. Així que anem directament al més reconegut i visitem sobre la marxa allò obert al públic. S’hi troben extensos jardins, edificacions tradicionals, alguna cafeteria o, i especialment perquè ésdissabte, gent passejant, fent una bacaina o ballant. Un cop mes, no feu cas de google maps (us indica diverses localitzacions incorrectes del temple). Si seguiu el carrer d’entrada a través de les taquilles, a 1km endins aproximadament, acabareu trobant un carrer que travessa de nord a sud i empedrat. Des d’allà veureu perfectament que al nord, sobresurt per sobre d’altres estructures el Temple del Cel.

Temple del Cel

 

La seguent misió que ens hem proposat és passar la tarda veient el Temple del Cel i després, els carrers que hem mencionat anteriorment. Com que portem un dia força tranquil, decidim caminar els 3,5km fins al parc on s’hi troba el temple, que ens prendrà 30 minuts xino-xano. També teniu la opció d’acostar-vos-hi amb metro. Per a entrar-hi us heu de dirigir a la porta oest, on hi ha les oficines per comprar l’entrada. Podreu optar per visitar diversos temples del parc, però a nosaltres ens agrada anar al gra, caminar i deixar-nos portar. Així que anem directament al més reconegut i visitem sobre la marxa allò obert al públic. S’hi troben extensos jardins, edificacions tradicionals, alguna cafeteria o, i especialment perquè ésdissabte, gent passejant, fent una bacaina o ballant. Un cop mes, no feu cas de google maps (us indica diverses localitzacions incorrectes del temple). Si seguiu el carrer d’entrada a través de les taquilles, a 1km endins aproximadament, acabareu trobant un carrer que travessa de nord a sud i empedrat. Des d’allà veureu perfectament que al nord, sobresurt per sobre d’altres estructures el Temple del Cel.

    • Temple del Cel: Tanca a les 17.30 o 18h segons l’època de l’any. El parc propiament, a les 20h. En acabada la visita i al cap d’unes hores anem a una de les cafeteries que pots trobar dins del parc. Els cafes no sempre son facils de trobar en aquesta zona, i esclar, a les hores en que ens trobem ja es mes tipic de sopar que de fer una pausa pel cafè. Després d’una conversa amb qui guarda l’entrada a la cafeteria, que videntment no entenem, ens acompanyen després de repetir unes quantes vegade “cafe” coffee” acompanyat d’alguns gestos.

El sol ja cau i ens dirigim cap a l’hotel altre vegada, i altre vegada a peu. Comencem a tenir gana, quan ja som a Beijin Dashilan. Ens hi endisem i entrem a un dels mercats coberts, on s’hi ven souvenirs, menjar i fins et poden treure taps de cera de les orelles, i demanaremun classic del menjar rapid o de carrer, palets de fusta tipus pinxito de carn, verdures, i la veritat és que creiem que peix. No esta malament, però amb aixo no se sopa. No obstant, bé, és algo local aixi que ens donem per satisfets. Sortim del mercat nocturn dient-nos que els souvenirs, els deixem per al final del viatge. Seguirem el Beijin Dashilan fins que de sobte, s’acaba i quedes a les fosques. Te’n adones aleshores que tota la llum prové de les votigues, perquuè l’enllumenat public es molt escaç. Amb l’ajuda del mobil mes endavant agafem el carrer adjacent per tornar endarrera sense reptir el cami, i d’una maner ao altre acabem a les portes de la Plaça Tianem. De nit llueix prou, però no massa.  Des d’allà, agafem el Qianmen Street i tornem cap a l’hotel.

Beijin Dashilan
Porten de Qianmen Street
Porta de la plaça de Tianmen

 

 

 

 

 

 

Presupost d’aquest segon dia per cap:

  • Tren: 80€ o 630 yuans.
  • Taxi Shanghai: 6€ o 50 yuans
  • Dinar: 5€ o 40 yuans
  • Taxi Beijin: 5€ o 40 yuans
  • Visita al Temple del Cel: 3€ o 25 yuans.
  • Sopar: 6€ o 50 yuans
  • Nit: 25€ o 200 yuans.

Per avui serà més que suficient. Comprarem unes quantes coses a qualsevol del mini supers que hi ha, aigua, galetes, una mica de fruita i alguna mes per fer de postres i tenir provisins per l’endemà i anem a dormir. No obstant, el jet lag encara el portem a dins, i també, potser, els nervis per l’endemà anar a La Gran Muralla Xina. Per això passem una nit no el tot plàcida. No obstant, a la CCTV hi fan un documental sobre vehicles que Xina ha venut a Xile, i com que la bona gent de Xile parla castellà, puc familiaritzar-me amb totes les ventes de busos elèctric i la inversió que ha suopsar. S’ha de ser una mica friki perquè t’interessi, però tot plegat agafarà rellevància l’endemà.

ANAR A DIA 3: BEIJIN