Dia 3: Beijin-Gran Muralla

 

Cap a la Gran Muralla!:

Ens llevem ben d’hora. No hem dormit massa bé. Un aparell d’aparells antifums han sonat intermitentment durant tota la nit, desacompassats. Però ens llevem amb energia i ganes, son les 6:00 am, i avui tenim un dels moments més esperats del viatge. La visita a la Gran Muralla Xina, una de les 7 marevelles del món odern. Hem triat el tram de Mutianyu.

A uns 70km de Beijin, que es fan en 1,5 hores, aquest tram te alguns dels punts mes bonics oberts al públic. Combina trams on encara es pot observar la muralla antiga, i d’altres (majoritaris) perfectament reconstruits. L’hem triada per dos aspectes principals: aquí el paisatge escarpat fa que tinguem una bona elevació per tenir vistes xules. A més, es troba en un punt allunyat, però no massa, de la capital, la qual cosa fa que la afluència de gent sigui menor, però tampoc no perds tot el dia per arribar-hi. Així que de retruc, les excursions cap aqui son mes econòmiques.

  • Per fer aquest trajecte vem optar per la Lisa, a qui vem trobar per internet amb bones referències. El preu per anar i tornar -no inclou guia- son 580 RMB. Uns 74€. Si us heu descarregat el Wechat podreu estar en contacte amb ella per qualsevol cosa. L’experiència va ser molt bona.

Abans d’arribar a la gran muralla, entre camins, boscos i pobles hi veiem l’exèrcit. Formacions de nois joves omplen els camins. En un primer moment pensem que és habitual, vés a saber! potser pràctiques rutinaries? No obstant, només arribar a la Gran Muralla, la Lisa ens comenta la situació: Avui vindrà un ‘big leader’, que resultarà ser el president de Xile.

Tram est
Carrils del tobogán desde el telecadira
Tram oest

 

 

 

 

 

 

Per pujar a al tram de Mutianyu pots fer-ho de diverses maneres: caminant, bus, telecabina o telecadira. Vem escollir el telecadira. Per baixar, en canvi, i a més d’aquestes opcions, ho pots fer en tobogán (vagó d’una sola persona regulat amb una palanca que fa de frè), opció escollida. Val a dir que no es difícil, però tampoc hi ha limitacions, així que pots decidir a quina velocitat baixar. Ull perquè els llindars del carril no estan delimitats, dona la sensacio que si un vol pots sortir volant. Pero m’imaginao que no, cada 200m hi ha un militar endormiscat que mira amb cara d’indiferència. No s’hi haurà matat ningún aquí.

La visita surt rodona, som els primers en arribar-hi i no perdem el ritme per mantenir la posició. Arribem a la zona sud-est d’aquest tram de muralla, potser el menys atractiu, i la recorrem de dreta a esquerra. A la muralla hi ha llocs de menjar, cafès i souvenirs cada pocs metres. També lavabos. L’excursió, segons el nostre rellotge, serà de 200 pisos i més de 15km. La veritat és que és un trenca-cames. Tot el trajecte està ambientat amb música, que ens sembla tradicional. Podría ser port aventura -la muralla s’hi assembla força-. Les vistes son molt boniques: un paissatge net, aeri, escarpat i rocós. Boscós de fulla caduca i pins fins l’horitzó.

Zona Nord de la ciutat prohibida:

En acabat, son les 13.00h la xòfer ens deixa a la zona de la Torre del Tambor, des d’on seguirem en direcció sud, després de veure la Tiorre de la Campana. Aquesta zona, especialment arribant a Yandai i el llac de Qianhai és molt animada. Hi ha molta gent passejant per les avingudes i parcs. Malgrat ja ens allotjem a un Hutong, decidim perdre’ns per el Nanluogu Hutong que queda a la vora. De camí, arribarem al temple dels Lames i tornarem a la zona de l’hotel en Metro. Val a dir que una vegada perduda la por de moure’ns en metro, és molt senzill. I el preu, super econòmic.

Torre de la Campana
Qianhai i entorn
Qianhai i entorn
Temple dels Lames
Temple dels Lames

 

 

 

 

 

 

Vespre per la zona sud i Wangfujing:

Mentrestant, hem estat buscant un restaurant per provar el famos ànec lacat, el <pato pekin> de tota la vida. Decidim tornar a l’hotel per descansar una mica, i encarar el vespre amb ganes. Quan comença a caure el sol, son les 17:00h, sortim per acabar de fer els voltants de l’hotel, és a dir Beijin Dashilan i Qianmen Street, i esudiar l’accés per l’endemà a la Ciutat Prohibida, plaça de Tianmen i entorns.

Beijin Dashilan
Mercats nocturns
Carrer Qianmen

 

 

 

 

 

 

Encara que les cames no volen, portem 25km!: Val la pena sortir de nit, els llums canvien el perfil de la ciutat i ens n’adonem que moltes zones romanen fosques, ja que son els llums dels edificis els que il·luminen majoritariament els acrrers. De fet, ens animem tant que arribem en metro a la zona de Wangfujing. Allà hi podrem trobar el mercat de bitxos més famós, i és també una de les zones comercials més importants. No obstant, ens va costar trobar un bon lloc per sopar (bo i econòmic, és clar) i no tenia el mateix encant que les zones properes propies de la zona sud de la Ciutat Prohibida. No ho recomanem.

Presupost d’aquest tercer dia per cap:

  • Anar i tornar a la Gran Muralla: 74€ o 580 yuans.
  • Metro: 2€.
  • Dinar: 7€ o 60 yuans
  • Visita al Temple dels Lames: 2€ o 20 yuans.
  • Sopar: 6€ o 50 yuans
  • Nit: 25€ o 200 yuans (segona nit).

Completament cansats, aquesta nit dormirem com un tronc. Tan se valen els sorollets.