Dia 5 – Pingyao

Ens llevem quan el sol ja ha sortit i gràcies a l’alarma que hem fet sonar una hora abans de baixar. Com passa sovint, no saps ben bé on et trobes si no és per el google maps. Tampoc si vas amb demora, o bé abans d’hora. Les estacions les assenyala una locució i no hi ha panells lluminosos. Comprem l’esmorzar a bord. Ens fem unes quantes fotos amb els companys de viatge i ens avisen per baixar.

En sortir teníem anotat que hi ha “tuktuks”, no obstant, com que ens allotjarem a la ciutat antiga de Pingyao, sembla que en ensenyar la direcció els preus per un trajecte de 10 minuts incrementen notablement. Adormits, ens fa mandra regatejar i decidim anar seguint el mapa per nosaltres mateixos. La ciutat moderna no sembla que tingui cap encant, i després de 15 minuts caminant, arribem a l’entrada de la ciutat antiga.

A l’entrada hi ha el que semblen carros de golf, però arribats aquí, no ens importa seguir a peu i de pas, començar a veure la ciutat. Mala decisió, ja que els transports son molt econòmics i un cop mes, ens perdem tot buscant l’allotjament. Dos occidentals amb cara de son i gana en un mar de turistes locals. Ni els policies, ni les botigues saben donar-nos orientació. Havia de ser fàcil, aquesta zona és força menuda, però una mica laberíntica. En algun punt del viatge hem pensat si les nostres reserves de booking.com en xinès, son en algun altre idioma. Però com sempre passa, una mica per carambola, acabem preguntant a un restaurant que també és el propietari del nostre allotjament. L’habitació no esta preparada, però canvien d’habitació per poder-nos arreglar una mica i fer-nos una dutxa.

Ara que ja som persones, sortim ja! Primer cal comprar els tickets de la ciutat, com que encara no hem descobert el WeChat anem a buscar la única oficina on cobra en efectiu. Per començar, enfilarem les muralles per la porta nord, resseguint l’extrem oest uns quants quilometres en un trajecte que fem sols. Sols i una nena que dibuixa els terrats de la ciutat que ens segueix una estoneta. Parla xinès i una mica d’anglès, però quan la conversa comença a ser menys genèrica, comencem a no entendre’ns.

Avui és un dia gris. Acabem de fer la par oest de la muralla, i és per la part del sud on potser és més fotogènica. No calen massa indicacions, al mapa hi ha totes les cases, centres d’entrenament i temples a veure. Deixeu-vos portar. Esta ple de botigues amb souvenirs, restaurants i algun bar i cafeteria. La ciutat esta emmurallada i no te pèrdua. Els carrers son plens de gent que vesteix els vestits de la regió i es fa fotos. Nosaltres resseguim tots els carrers, sense pressa.

Al vespre, anem cap a la porta sud, on hi fan un espectacle de llums que val la pena, sobretot perquè es gratuït, però també perquè la musica, llums i animació és força eclèctica. Val a dir que en acabat, els milers de persones que veuen l’espectacle intenten entrar de cop a la ciutat a traves d’un accés de pocs metres d’amplada. L’operació retorn serà llarga i atapeïda, però ja és un element més d’aquest viatge.

Presupost d’aquest dia per cap:

  • Dinar: 4€ o 40 yuans
  • Ticket de visites: 33€ o 250 yuans.
  • Sopar: 6€ o 60 yuans
  • Allotjament: 8€ o 60 yuans.