Quan Manila et recorda que no tot és paradís

Filipines és un país que enamora: illes de somni, gent encantadora i moments que et canvien. Però també és un lloc que, de tant en tant, et posa en alerta. I si hi ha un moment del viatge que recordem com la pitjor experiència, va ser una tarda a Manila, just quan el sol començava a baixar.

La posta de sol no és tan idíl·lica

Havíem sortit a caminar per la zona del Baywalk, a la badia de Manila, buscant aquella posta de sol famosa que tothom recomana. El pla semblava perfecte: una passejada tranquil·la, una mica de brisa marina i un final de dia relaxat abans de continuar el viatge cap a les illes.

Però la realitat va ser una altra. A mesura que el sol baixava, l’ambient va canviar. La zona es va omplir de mirades insistents, grups que semblaven seguir-nos i una sensació general que no estàvem al lloc adequat en el moment adequat. Un grup de joves ens va interceptar amenaçant-nos amb un objecte amagat sota una samarreta embolcallada. No va passar res greu, però la incomoditat era evident.

El que vam aprendre

Aquesta experiència ens va recordar que:

• Manila és una ciutat enorme i desigual, i cal saber on anar i on no.
• La posta de sol a la badia és bonica, però no totes les zones del passeig són recomanables.
• A Filipines la gent és encantadora, però com a qualsevol gran ciutat, cal moure’s amb cap.
• A vegades, la pitjor experiència també forma part del viatge i t’ajuda a entendre millor el país.

I després… el paradís

La bona notícia és que, un cop deixes Manila enrere, el país et compensa amb escreix: Palawan, Bantayan, Malapascua, Kalanggaman… llocs que et fan oblidar qualsevol mal moment. Però explicar també el que no va ser perfecte fa que el relat sigui més real i més útil per a qui vulgui seguir els teus passos.