15dies.com Introducció
Avui explorem Beijing i visitarem el majestuós Temple del Cel, així com els entorns de la Ciutat Prohibida: Beijing Dashilan i Qianmen Street, dos dels carrers més emblemàtics per al turisme a Beijing. Shanghai és la nostra ciutat d’arribada i sortida, i de moment ens n’acomiadem fins al final del viatge. Abans, però, hi haurem d’arribar i viure les primeres experiències amb els trens d’alta velocitat a la Xina.
Trasllat a l’Estació de Shanghai Hongqiao
Des de l’àrea de Shanghai on ens trobem, hem d’arribar a l’estació de Shanghai Honqiao, una de les més grans del país. Encara no estem acostumats a fer servir el metro, malgrat que durant els pròxims dies ens convertirem en experts. Tampoc tenim fondejada l’aplicació WECHAT. Per tant, demanem a la recepció de l’hostal ajuda i ens criden un taxi per fer els prop de 30 km fins a l’estació en 30 minuts. El pagament el fem en efectiu a l’hotel agraïm molt l’ajuda del personal local.
No és fàcil trobar estacions de taxi passejant pel carrer a Shanghai, les distàncies entre els diversos punts són molt grans i tampoc pots trucar-ne sense la tarifa de trucades contractada o sense les aplicacions instal·lades. A més, no sempre s’aturen en marxa i normalment van plens.
Arribada a l’Estació de Shanghai Hongqiao
Mentre esperem que arribi el taxi, prenem un cafè al 7-Eleven davant de l’hostal asseguts a les escales, observant l’activitat urbana de Shanghai. Quan arribem a l’estació, la desorientació és total: on validar els bitllets, quina fila fer, quin tren agafar… tot un repte per al viatger primerenc a la Xina. A l’entrada de l’estació ens escanegen el passaport i comprovem que aquest ja està vinculat al bitllet prèviament comprat a www.trip.com. Imaginem que això funciona amb totes les plataformes.
Al·lucinem. La nostra sorpresa és total. Ho tenen tot controlat… i nosaltres patint!
Un cop dins, consultem l’aplicació de trip.com per comprovar el número de tren, hora de sortida i seients. Alhora, mirem els grans panells que hi ha distribuïts per tota l’estació i aviat identifiquem els números de tren i hora de sortida, així com l’andana. A continuació, ens dirigim cap a una gran columna del hall de l’estació on s’indica el número de la nostra andana. Mentre ens fem espai, traduïm amb el mòbil els panells per confirmar que anem bé. Quan s’obren les portes, tornem a validar el passaport i ens dirigim al tren. Si has viatjat al Japó, la distribució de les andanes és molt similar. Localitzem el vagó i hi pugem.
Cal estar a l’aguait. Aquí el respecte per les files no existeix. Més val que tingueu les coses a mà quan comencin a moure’s!
Recomanem que feu servir l’app de www.trip.com perquè hi tindràs tota la informació en xinès i anglès (útil ambdues coses per fer-te entendre) tant de l’estació, com de les parades, recorregut, temps, número de tren, vagó i seients.
El trajecte en tren
Aquests trens són una meravella tecnològica. Els seients són còmodes, l’espai ampli… tot i que els banys són de terra. Travessem les regions de Jiangsu, Shandong i Hebei fins a Beijing. Pel camí comencem a veure grans edificis d’apartaments de 20, 30, 40 plantes escampats per aquí i allà, d’estètica imponent, agrupats en 5, 10 o 15 blocs. Aquest paisatge urbà xinès és impactant i característic.
Aquest trajecte durarà 4 hores i escaig, i serà una bona oportunitat per menjar. Ja estem tranquils, i això anima la gana. Dins de cada tren, hi ha un vagó amb menjar i begudes. Per 40 iuans o uns 5 euros, demanem un menú a base d’arròs blanc, verdures, vedella i resulta ser molt bo.
Arribada a l’estació de Beijin South
Arribem al migdia a Beijing, descansats i amb l’estómac ple. Tot i que hi ha bona connexió amb el metro, encara no ens hi atrevim. Busquem als cartells de l’estació les indicacions de taxi: avui no ens atraparan els conductors, tot i que ho intenten bastant fortament.
Punts per on passarem avui
Els principals llocs que visitarem avui es troben al sud de la ciutat prohibida: el majestuós Temple del Cel i els entorns de la Ciutat Prohibida, com ara Beijing Dashilan i Qianmen Street.
Allotjament a Beijin
Quan arribem a Beijin ens dirigim a l’hotel tradicional Qianmen Courtyard Hotel, del qual podeu consultar més informació en aquest enllaç. Es troba a Shijia Hutong, molt a prop d’un dels carrers més populars del sud de la Ciutat Prohibida de Beijing: Qianmen Street. Aquest tipus d’allotjament és ideal per viure l’autèntica experiència local.
Però no tot podia ser tan fàcil! Amb la direcció en xinès (la reserva de booking.com) preparada des d’abans d’emprendre el viatge perquè el taxista ens hi pugui portar, arribem al Hutong on es troba l’hotel, on no es pot transitar en cotxe.
Aprenem un parell de coses de seguit:
- Google Maps NO funciona bé per trobar l’hotel. I de fet, no trobem l’hotel de cap manera. Sort que l’aplicació de www.booking.com ofereix un mapa que sembla més exacte i que ens permet orientar-nos millor.
- No sempre s’hi val a preguntar. Si no saps xinès, podràs fer-te entendre amb el traductor del mòbil, però no sempre et sabran respondre, o el traductor no funcionarà correctament.
Després de preguntar a persones i comerços i 30 minuts de voltes ben carregats, descobrim que som a 10 minuts del nostre Hotel i que, de fet, el taxista ens havia deixat pràcticament al costat!!! Coses que passen de viatge.
Shijia Hutong
No tot és dolent, ja que passejar per un Hutong és una de les experiències més autèntiques que pots viure a Beijing. Essencialment, es tracta de barris formats per carrers plens d’habitatges tradicionals estructurats al voltant d’un pati. Hi veiem algunes coses curioses. Aquí els veïns comparteixen banys, que són d’accés públic i gratuït, i una mica de la vida tranquil·la que s’hi respira: converses, jocs de taula, tasques quotidianes, roba estesa, petits comerços, traginar en bici o moto elèctrica…
Temple del Cel
Un cop situats, la següent missió és passar la tarda al Temple del Cel i després, al vespre, recórrer Beijin Dashilan i Qianmen Street. Com que portem un dia força tranquil, decidim caminar els 3,5km fins al parc on s’hi troba el Temple del Cel, la qual cosa ens prendrà 30 minuts xino-xano.
El Temple del Cel és una visita imprescindible per als amants de la cultura xinesa. Va ser construït l’any 1420 i tant la dinastia Ming com la Qing el van utilitzar per adorar el cel i donar les gràcies per les collites. Des de l’any 1998 està considerat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Aquest recinte històric és un dels punts més visitats de Beijing.
Per entrar, has de dirigir-te a la porta oest, on hi ha les oficines per comprar l’entrada. Podràs optar per visitar diversos temples del parc, però a nosaltres ens agrada anar al gra, caminar i deixar-nos portar. Així que comprem l’entrada general al parc i la del Temple del Cel. Dins, trobem extensos jardins, edificacions tradicionals, temples, alguna cafeteria, etc. També hi veiem persones fent una becaina, jugant a jocs de taula, fent bàdminton o ballant, tal vegada perquè és cap de setmana.
Com que Google no funciona, decidim seguim el carrer d’entrada a través de les taquilles i al cap d’1 km aproximadament, acabem trobant un carrer empedrat que travessa el parc de nord a sud. Des d’allà veiem que al nord, sobresurt per sobre d’altres estructures el pavelló del Temple del Cel.
- Temple del Cel: Tanca a les 17.30 o 18h segons l’època de l’any. El parc pròpiament, a les 20h.
Ens asseiem al pati que envolta l’estructura i agafem aire per enfrontar-nos a la gentada. Quan ens animem, pugem els esglaons, lluitem per fer una ullada a l’interior i alguna foto. En acabar la visita, i després d’unes hores de passeig, anem a una de les cafeteries de dins del parc. Els cafès no sempre són fàcils de trobar, però veiem un gran cartell que ens hi porta.
Després d’intentar accedir al local i d’una típica conversa a la xinesa, és a dir, diversos minuts incòmodes on ningú s’entén amb ningú tot i assenyalar el cartell, gesticular, traduir al mòbil i repetir el concepte «coffee», podem descansar tot prenent-nos-el.
Mercats nocturns
El sol ja cau i ens dirigim a l’hotel una altra vegada. Ho tornem a fer caminant. Comencem a tenir gana i sortim cap a Beijing Dashilan, una zona plena de mercats nocturns i gastronomia local.
Ens endinsem en un dels mercats coberts, on es venen souvenirs, menjar de carrer o serveis… o hi treuen taps de cera de les oïdes. Mengem a base d’una espècie de pinxos de carn, verdures, i la veritat és que no ens ho acabem. Tanmateix, ens ho passem bé, i no deixa de ser una experiència més, així que ens donem per satisfets.
Beijin Dashilan i Qianmen Street
Sortint del mercat nocturn seguim els carrers de Beijing Dashilan fins que de sobte, s’acaba i tot queda a les fosques. Ens n’adonem llavors que tota la llum prové de les botigues i que l’enllumenat públic és molt escàs.
Amb l’ajuda del mòbil aconseguim més endavant tombar i arribar al carrer paral·lel, i, d’una manera o altra, desfent el camí en sentit contrari. Poc més enllà ens trobem a les portes de la Plaça Tiananmen, un dels llocs més simbòlics de la Xina moderna. Des d’allà, prenem Qianmen Street, una altra avinguda plena de vida, i tornem a l’hotel.
Pressupost
- Tren: 70€ pax
- Taxi Shanghai: 6€ 2 pax
- Dinar: 5€ pax
- Taxi Beijin: 5€ 2 pax
- Visita al Temple del Cel: 3€ pax
- Sopar: 6€ pax
- Nit: 25€ pax
Per avui serà més que suficient. Comprem en un dels minis súpers que hi ha per tot arreu, aigua, galetes, una mica de fruita i alguna cosa més per fer de postres i tenir provisions per a l’endemà. El jet-lag encara el portem a dins i dormirem força malament. També, potser, pels nervis per a l’endemà, ja que anem a La Gran Muralla Xina. A la CCTV hi fan un documental sobre busos que la Xina ha venut a Xile, i com que la bona gent de Xile parla castellà, passem mitja nit seguint un fil de veu familiar fins a adormir-nos.
